Estudi D'Arquitectura Toni Gironès

PASSANELLA: pedra plana pissarrosa que trobem on els dits dels Pirineus toquen la Mediterrània, preferentment en el massís del Cap de Creus i, més concretament, en el terme de Cadaqués.
És un fet quotidià arribar a la platja, agafar una passanella i intentar fer-la lliscar sobre l’aigua. El projecte es basa en aquest fet i en entendre el lloc com una realitat complexa i multidimensional. Es treballa sobre un paisatge líquid, canviant i dinàmic: el mar; encara que en unes dates en que aquest acostuma a estar encalmat: “ses minves des gener”.
La intervenció consta d’una part estàtica (elements flotants / boies) i una part dinàmica (traces que les pedres lliscants determinen).
Les boies es disposen en retícula de 40x40m, de divisions desiguals 10x4 i 8x5m, que produeixen 10 canalitzacions individuals amb l’horitzó com a referència infinita. Tot seguit i de manera imaginària, sobreposem un pentagrama establint la relació amb la música com a registre acústic. De manera que la distància de la pedra determina el to de la nota i el número de bots el temps . El sumatori de les diferents sèries de llançaments va configurant una melodia, de les infinites que pot arribar a disposar l’atzar. El replanteig de la instal·lació es produeix a la platja, sobre un medi sòlid definit per les pròpies pedres en una topografia mineral. En el moment en que l’acció s’instal·la sobre el mar, noves lleis entren en joc: estem en un paisatge líquid. Des de la topografia estriada definida pel mar de llevant, fins a la topografia llisa que la “minva” garanteix, i que només es veurà intermitentment alterada pel lliscar de les pedres, generant així un altre territori totalment canviant. En definitiva, Passanelles és una instal·lació, un espai efímer, una acció: espai efímer com a construcció física en un emplaçament, però lloc perdurable en quan a què és l’usuari el que l’origina. Acció assimilable un cop ha esdevingut, visualitzable en el record. El suport: les boies, les cordes, les canalitzacions... punts, línies i plans enclavats en les referències físiques del paisatge immediat, són mesures en l’espai, estàtiques, extensions, que determinen per a on transcórrer l’acció. Els autors: el mar, el vent, les pedres, les persones... energies que conjuguen moviments diversos, són mesures transitòries, dinàmiques, duracions... són accions en el temps.
Passanelles, ha esdevingut en dotze moments: 1996, 1997, 1998, 1999, 2001, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013 i 2014 cercant el període de “ses minves” en circumstàncies microclimàtiques diverses i en indrets diferents. Tot i això el context perdura com a lloc geogràfic, com a badia que a redolç de tramuntana s’obre a un horitzó, aquell en el que descansen perfils geològics, en el que viatgen vaixells, llums i mirades entre generacions. Context com a tradició, com a quotidianitat, com a memòria popular. El cap de setmana de la instal·lació, diferents experiències es manifesten interaccionant amb el lloc, derivant en una festa. L’any 2015 es tornarà a realitzar sense posar una data concreta, durant “ses minves des gener”. De la mateixa manera que l’atzar disposa la melodia, aquest escollirà la jornada d’acció: la casualitat, amfitriona, convidarà als participants.