35 vivendes i els seus espais de transició a la ciutat

… Una ciutat amb una gran tradició industrial… un creixement urbà accelerat producte del procés migratori de després de la Guerra Civil Espanyola… interacció, mestissatge... un increment de la població en sincronia amb la postguerra i la implantació de indústries locals... noves naturaleses... nous paisatges... noves memòries... una ciutat caracteritzada per la dispersió de mitgeres ceràmiques d’alçades variables... unes mitgeres en sintonia amb els processos als que pertanyen... un projecte que s’adapta a les traces d’una d’aquestes antigues industries... una estructura industrial que era un dels edificis fundacionals del barri (1940), del qual preexisteix una part com a presència i memòria d’una època... un envolupant/gàlib com a contenidor que es manté... un canvi d’us en el temps... d’industrial (fàbrica de margarines i xocolata) a vivenda (28+7 unitats) ... uns llocs difusos en el límit entre la ciutat i la casa... passatges, vestíbuls, escales, ascensors, passadissos..., interior, exterior... ferro, argila, grava, fusta... ventilacions creuades, pluja... jardins... un tancament en sec en el que es recicla conceptualment l’ús d’un material que ja ve modulat des del mercat, transformant dintells ceràmics de gran format en 1590 testos/jardinera... un test com a unitat, que per repetició genera la forma final de l’edifici...una trama estriada sobre la que s’aplica de la forma més tradicional, plantes de jardí (especies crases que s’autoregulen)... una vegetació que transmet a la ciutat un interior d’acord amb l’escala humana... un edifici com a suport d’activitat on diferents usuaris poden reflexar-se i coexistir... un edifici com a biòtop que poc a poc serà colonitzat pels seus habitants...