Biblioteca i Centre Cultural Sagrada Família

La biblioteca Sagrada Família neix de la reforma d’un edifici existent sense ús, dins un conjunt d’equipaments.

La reorganització dels accessos del complex, una significativa modificació en l’estructura de l’edifici i una metamorfosi de la seva envolvent l’han transformat i han donat un nou valor al xamfrà de l’Eixample. Una construcció tancada ha donat pas a una biblioteca permeable, oberta a la llum, a les vistes i a la ciutat.

La proposta del concurs es va basar en dues operacions principals, idees que van romandre fins a completar l’edifici. La primera, deixar entrar llum al interior de l’equipament mitjançant una obertura física significativa i a través de la substitució de la seva pell.

La segona, canviar el sistema existent d’accessos espargits i poc jeràrquics per una fórmula que obre l’edifici al carrer, convertint els principals en una prolongació de l’espai públic. D’aquesta manera, amb la modificació dels accessos i la forma en la qual el nou edifici completa volumètricament l’illa de l’eixample, el xamfrà (que en la constel•lació anterior funcionava com un espai residual), rep aquí un protagonisme ben merescut.

El nou ús de l’edifici, inserit en la trama Cerdà del Eixample, requereix espais oberts i llum natural. Un buidat vertical aparegut després de l’eliminació de la crugia central dóna forma a l’edifici, dividint-lo en dues barres paral•leles, introduint un espai de llum al centre de la biblioteca.

Els vels de les façanes intercanvien, al llarg del dia, les transparències entre interior i exterior. La pell, com sèrie de filtres que dóna a l’edifici el seu aspecte variable, destil•la la llum exterior que omple l’espai de la biblioteca. El sistema de pantalles, filtres, transparències i visuals contribueix a un espai ric i perceptivament canviant.