Mario Corea Arquitectura

Situat en un districte densament poblat de Barcelona, l'Estadi Olímpic de Beisbol és un exemple de l’estratègia de desenvolupament dels Jocs Olímpics 1992, que es va entendre com una oportunitat per proporcionar instal·lacions esportives en tota l’àrea metropolitana. La situació, un enorme lot perifèric buit envoltat per blocs massius d’habitatges públics i un complex hospitalari, va donar lloc al concepte d’estadi com una megaforma capaç de reestructurar el lloc. El pla tradicional d’estadis de beisbol americà va resultar avantatjós tant arquitectònicament com urbanísticament: el vèrtex del camp en forma de V està en alineació directa amb la cantonada, on es localitza l'entrada, mentre que els suports s’organitzen en els dos braços que s’estenen cap a fora i són les façanes del carrer. La qualitat expressiva del formigó prefabricat ser explotada amb un simple sostre metàl·lic que cobreix els estands. Es va incloure en la comissió el desenvolupament d’altres instal·lacions esportives en el lloc, consolidant la seva redefinició com a centre esportiu per atendre als veïns.